Aproximació històrica i arqueològica al procés de formació del nucli antic de Tivissa / Josep M. Vila i Carabasa
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 13-40 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article resumeix un estudi més general, redactat l'any 2007, que pretenia situar les línies bàsiques de l'evolució de l'estructura urbana del nucli antic de Tivissa des de la seva fundació i fins a època moderna. El treball s'ha basat sobretot en una recerca documental centrada en l'estudi d'una sèrie de capbreus de la població conservats en diversos arxius i també altra documentació diversa. L'estudi es complementa amb una recerca sobre el terreny, amb l'anàlisi tant de la forma urbana de Tivissa com dels elements rellevants que encara es conserven en la població actual (edificis històrics, organització i disposició dels carrers.) i que permeten orientar-nos en la cronologia de les construccions i, per extensió, dels carrers i barris en els quals se situen. El resultat d'aquesta recerca global és una proposta interpretativa de quins són els fonaments històrics que han condicionat la forma urbana actual de Tivissa i que permeten entendre l'evolució històrica dels seus carrers i, per tant, també la història de les persones que hi han viscut i encara hi viuen.

Noms de lloc i de persona d'origen àrab i mossàrab del terme municipal de Tivissa (Ribera d'Ebre) / Pere Navarro Gómez
Navarro Gómez, Pere


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 41-66 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els noms de lloc i de persona formen part del patrimoni immaterial que identifica i singularitza les comunitats humanes. En el transcurs de la història un mateix territori pot ser ocupat per diverses societats amb cultures i llengües diferents, amb les quals es designaran els espais que els delimiten. El municipi de Tivissa no s'ha mantingut al marge d'aquesta realitat. Així queda palès amb els noms de lloc i de persona d'origen preromà -Tormo-, d'origen mossàrab -la Fotx-, d'origen àrab -Missamaroi-, d'origen català -les Pregonelles-, que trobem escampats pel terme municipal tivissà. Aquest article posa l'atenció, especialment, en els noms de lloc i de persona d'origen àrab i mossàrab, tan presents en territoris de la Catalunya Nova, el País Valencià i les illes Balears i Pitiüses. Per a la seua anàlisi etimològica s'ha buscat el guiatge del mestre Joan Coromines, amb la consulta de la seua obra magna, l'Onomasticon Cataloniae (OnomCat).

Nous mètodes per a la recuperació i conservació dels conjunts amb pintures rupestres. El barranc de Font Vilella (Tivissa) : la cova del Ramat, la cova del Pi i la cova del Cingle / Josep Castells Camp, Eudald Guillamet Anton
Castells i Camp, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 67-86 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article vol donar a conèixer les darreres actua cions de conservació al conjunt de pintures rupestres de Font Vilella; concretament, la intervenció directa de reintegració al panell original de la cova del Cingle de diversos fragments despresos de pintura ja fa anys. Actuació que s'ha realitzat amb èxit i que és única i pionera a Espanya. Els conjunts de pintures rupestres del barranc de Font Vilella, la cova del Ramat, la cova del Pi i la cova del Cingle, formen part dels primers conjunts d'art rupestre coneguts i documentats a les comarques tarragonines. Des de principis de la dècada de 1980, les diverses administracions, l'Ajuntament de Tivissa i la Generalitat de Catalunya, han pres consciència de la rellevància patrimonial d'aquests conjunts de pintures rupestres i han gestionat actuacions per preservar-los, atesa la fragilitat i la rellevància cultural d'aquest patrimoni.

Notes sobre la construcció d'una nova església de Tivissa al segle XIV / Jordi Marquès Ariño
Marquès i Ariño, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 87-1062 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'article pretén analitzar l'església gòtica de Tivissa a partir del context històric en què es va iniciar la seva construcció i de les referències documentals posteriors que permeten descriure com transcorria la vida diària del temple durant el segle XV. Tot i la manca de fonts documentals primàries, es poden apuntar algunes hipòtesis a partir de l'estudi comparatiu d'altres fàbriques coetànies i properes geogràficament. Les conclusions que s'apunten en aquest treball són, per tant, susceptibles d'una modificació posterior en el cas que apareguessin noves informacions, tant documentals com arquitectòniques o arqueològiques.

Castelló i Maçalepha : dos llocs del terme del castrum de Tivissa en la carta de seguretat als sarraïns de la Ribera d'Ebre (ca. 1153) / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 107-122 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article s'identifiquen i es localitzen dos dels topònims que consten en el document de convinença que Ramon Berenguer IV va atorgar als sarraïns de la Ribera d'Ebre a mitjan segle XII: Castelló i Maçalefa. El document s'inscriu en els processos de conquesta cristiana i de colonització que van suposar la destrucció de la societat andalusina i la construcció d'una nova societat articulada segons els paràmetres de l'ordre feudal. La contextualització de la carta permet també conèixer aspectes sobre la gestió que els conqueridors cristians van fer de la població vençuda.

La Guerra del Francès a l'Ebre : enfrontaments armats al terme de Tivissa (any 1810) (I) / Joan Ramon Vinaixa Miró
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 123-138 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Les fonts publicades que parlen sobre la Guerra del Francès a les Terres de l'Ebre durant l'any 1810 més aviat s'han centrat, tret d'excepcions agraïdes, en la conquesta de Tortosa. Sot l'enlluernament d'este rellevant fet d'armes, la resta de pobles ebrencs han quedat desdibuixats en el mapa general d'esta àrea geogràfica de Catalunya i, més aviat, se'ls ha donat poc o gens de protagonisme. Per fer visible i ressaltar la importància d'altres llocs del territori, esta vegada enfoquem la mirada en els diversos enfrontaments que es van produir al llarg de l'estiu de 1810 al terme de Tivissa. La gran quantitat d'accions armades que s'hi van produir, a tocar en el temps, demostra la necessitat que en aquell moment tenien uns i altres de controlar tot l'entorn de l'alt corregiment de Tortosa.

L'Escalada a Tivissa, 100 anys d'històries / Josep Enric Castellnou Ribau
Castellnou i Ribau, Josep Enric


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 139-149 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest escrit pretén ser una breu ressenya de la peculiar història de l'escalada en roca al municipi de Tivissa. Una orografia accidentada, la presència de certes infraestructures culturals i l'aparició de tot un seguit de personatges que van deixar petjada successivament en aquesta bimil·lenària vila riberenca, van propiciar tot un conjunt d'episodis muntanyencs que podrien semblar aïllats l'un de l'altre a primer cop d'ull. Amb les cinc cròniques següents, però, demostrem que tot plegat forma part d'una història que ja fa més de cent anys que dura.

"Sóc una evacuada!" : els refugiats de guerra a través de l'obra de Josep Callau i Nogués / Sandra Morón Roces
Morón Roces, Sandra


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 151-168 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

A les pàgines següents s'ofereix una aproximació a la problemàtica dels refugiats de guerra mitjançant l'estudi d'una font inèdita i particular: el text "Sóc una evacuada!", de l'escriptor tivissà Josep Callau i Nogués. A partir de l'anàlisi crítica de la seva obra, es pretén indagar en els efectes que, durant la Guerra Civil (1936-1939), va tenir l'arribada massiva de població evacuada a les zones de rereguarda, i parar atenció a com la seva presència va condicionar les relacions i les dinàmiques comunitàries en aquests espais. Es pretén així mostrar la potencialitat i la riquesa de realitzar aproximacions a successos de gran escala a partir d'exemples locals. A través de les vivències dels habitants dels masos de finals del segle XIX i inicis del XX i la interrelació amb els arriers, hem volgut recordar la vida aïllada però no exempta de fils socials i afectius entre aquests hòmens i els masovers, gent humil, treballadora i feliç que fins i tot podien gaudir dels petits luxes gastronòmics, com era el peix fresc.

Els Camins del peix a la muntanya de Tivissa / Maria Montané i Montané, Manel Aguilar i Clufen
Montané i Montané, Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 169-200 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

A finals del segle XVIII va néixer la població de la Cala, que posteriorment va ser i continua sent l'Ametlla de Mar. Des d'aleshores es va crear un fil conductor comercial entre aquesta població i la muntanya de Tivissa. Aquesta zona era densament poblada i rebia el peix que els proporcionaven "los arrieros" que pujaven de la Cala i anaven mas per mas. A través de les vivències dels habitants dels masos de finals del segle XIX i inicis del XX i la interrelació amb els arriers, hem volgut recordar la vida aïllada però no exempta de fils socials i afectius entre aquests hòmens i els masovers, gent humil, treballadora i feliç que fins i tot podien gaudir dels petits luxes gastronòmics, com era el peix fresc.